Les esquerres i la islamofòbia

En les últimes setmanes, diverses companyes musulmanes m'han fet adonar que les esquerres tenim unes quantes mancances importants en la nostra relació amb l'Islam. Contradiccions, desinformació... Si llegeixes això i ets una persona no musulmana d'esquerres, segurament saps de què parlo.

El tema és molt seriós. A França hi ha la possibilitat real que governi el feixisme del segle XXI. Això no s'ha podrit d'un dia per l'altre. Les injustícies socials i la desigualtat no han parat de créixer els últims anys. Davant d'això, l'extrema dreta ja tenia la recepta preparada: Creem un "nosaltres" i un "ells". Qui en té la culpa? "Ells", sempre, en el tema que sigui.

L'"ells" del segle XXI són els musulmans. En aquest context, els grups d'extrema dreta (però també gent "normal") s'atreveixen a discriminar, insultar, menysprear o agredir físicament a les persones de família musulmana. I és en aquest context que apareixen certes afirmacions que cal respondre:

"La religió és l'opi del poble, no puc defensar una mesquita"

L'experiència ens demostra que el fet de creure en Déu o no creure-hi no t'allibera de l'exercici del poder. Històricament, la idea de Déu s'ha utilitzat tan per perpetuar el poder com per combatre'l. La teologia de l'alliberament és potser l'exemple que tenim més proper, però també hi ha anarquistes musulmans.

Una frase molt utilitzada contra els dictadors durant la primavera àrab va ser "La ilaha ila Al·làh" (no hi ha altre Déu que Déu), que era una manera de negar l'autoritat de cap persona sobre el conjunt del poble. En aquest cas, l'apel·lació a Déu va servir per ensorrar una estructura de poder que durant dècades havia oprimit el país.

Tornem a les causes de les injustícies actuals: Creieu que el capitalisme necessita la idea de Déu per perpetuar el seu poder? La dictadura del capital, que s'enforteix amb cada nou conflicte bèl·lic que hi ha al món, se sosté per l'acumulació de riquesa i no per la quantitat de gent que resa o no resa. Aquesta època ja ha passat.

També cal diferenciar quines mesquites sorgeixen de l'autoorganització de la comunitat i quines estan promogudes i controlades per estats dictatorials com Aràbia Saudita. En aquest sentit, és més important encara cooperar amb aquelles comunitats que tenen un projecte pel barri i que volen realitzar un treball social.

En qualsevol cas, davant de l'intent d'alguns d'impedir la llibertat de culte, les esquerres hem de ser taxatives en la defensa dels seus drets. No cal que recordi, suposo, la cita de Martin Niemöller: Primer van anar pels comunistes, però jo no vaig fer res, perquè no era comunista...

"Les dones musulmanes porten el mocador per obligació"

En primer lloc, no totes les dones musulmanes porten hijab. És opcional i decisió de cadascú portar-lo o no. Dit això: Hi ha dones que el porten per la pressió social, sí. I fins i tot obligades. Igual que les dones catalanes-de-tota-la-vida tenen una pressió social brutal per tenir un melic bonic, unes cames i aixelles ben depilades. I la línia dels ulls. I talons, per ser més altes. I pantalons estretíssims. I samarretes i jerseis que marquin les corbes. I tantes altres coses, ja siguis atea, creient o no ho tinguis clar. Se'n diu masclisme i no canvia si creus en Déu o no hi creus. Canvia si ets més o menys masclista.

Però no totes les que el porten ho fan per una pressió social brutal. Hi ha noies que se l'han posat tot i que els seus pares els deien que no ho fessin, que tindrien problemes, o que se l'han posat tot i que la seva mare no el portava. Si aquestes noies volen vestir així, quin dret tens a qüestionar-los-hi?

"Els d'esquerres critiqueu l'extrema dreta, però no dieu res de l'islamisme"

És que ens equivoquem creient que són coses diferents. Fa temps que ho dic: Tots dos fenòmens són d'extrema dreta. Tenen les mateixes motivacions (conservadorisme, xenofòbia, intolerància, control, poder) i els mateixos enemics (l'esquerra, la igualtat, el progrés, la justícia social). 

Cal que siguem explícits contra el model de societat que volen imposar uns i altres. Contraposar valors i parlar de les condicions de vida reals, coses palpables, drets i serveis bàsics que creiem que ha de tenir tothom.

Per cert, dir "islamisme" a l'extrema dreta islàmica seria com dir "cristianisme" a l'extrema dreta catòlica. Hem d'anar en compte, perquè el vocabulari juga un paper important en la configuració del "nosaltres/ells". De la mateixa manera, no hauríem de dir "Estat Islàmic", sinó "pretès Estat Islàmic", o "autoproclamat Estat Islàmic".

I per acabar, em vénen al cap quatre reflexions: 

1. Cal reforçar el sentiment de pertinença al 99%, trencant el binomi "nosaltres" (europeus) contra "ells" (musulmans) que l'extrema dreta pretén imposar.
2. Les desigualtats creixen i les persones busquem solucions a les injustícies que patim. Si els únics que "tenen clara la solució" és l'extrema dreta, guanyarà l'extrema dreta.
   
3. L'odi és molt fàcil d'escampar. La confiança i el coneixement mutu, no. Per tant, juguem amb desavantatge, ens hi haurem d'esforçar més que ells.
4. Està molt bé que llegeixis articles com aquest, però ara només falta que coneguis, escoltis i parlis amb persones musulmanes que hi ha al teu voltant. Mentre no ho facis, continuaran sent "ells".

Per què no aniré a cap llista aquestes eleccions municipals

1/04/2015 -

Aquest dissabte vaig dir que no a la proposta d'anar a una llista electoral per les properes eleccions municipals d'Olot. Algunes persones es van mostrar estranyades per aquest fet, ja que després d'anys lluitant per la justícia social creuen que podria fer molta feina des de dintre l'Ajuntament. El que els vaig contestar i em van demanar que fes públic és el que intentaré exposar breument en aquest article.

És cert que una manera de començar a canviar les coses és incidint en la institució més propera al ciutadà. Hi estic d'acord. De fet, he assistit a gairebé tots els plens de l'Ajuntament d'Olot al llarg els últims quatre anys, a vegades com a oient, a vegades presentant o donant suport a propostes sorgides dels moviments socials per aconseguir una ciutat més justa, democràtica, ecològica i lliure. Crec que tots i totes hauríem d'estar més informats de què passa al ple del nostre ajuntament, perquè a vegades té molta tela.

Però al llarg de la història dels moviments socials, hem pogut comprovar que apostar-ho tot a la lluita institucional i enviar-hi a totes les persones que fan feina ha significat la pèrdua de la connexió amb el carrer, la desmobilització social i la creença que «els polítics ja ho arreglaran». Doncs no, unes quantes persones (i cada dia som més) creiem que és tan o més important mantenir una societat organitzada des de baix que no delegar la nostra responsabilitat en quatre o cinc regidors.

Olot no canviarà gràcies a quatre o cinc regidors, per bé que ho puguin fer. Olot canviarà quan la seva gent s'adoni que cal participar en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana per fer-la millor. Des de l'associació de mares i pares d'alumnes, fins a l'entitat d'educació en el lleure, passant pels moviments socials i les lluites per una feina digna. És en cada petita lluita, on es juga la batalla del canvi a Olot.

Les eleccions municipals seran una lluita més. I espero que moltes companyes i companys de lluita entrin a l'Ajuntament per portar la nostra veu allà on fa massa temps que no arriba. Però el paper que he decidit assumir personalment els propers quatre anys és assegurar-me que ningú es pensi que votant una vegada n'hi ha prou. Cal implicar-se. I dedicar-hi esforç, paciència i temps. Dintre i fora de l'Ajuntament.

Multireferèndum 2014: Una eina per aprofundir en la democràcia

Al llarg d'aquests últims anys, el nostre país ha viscut un tsunami a favor del dret a decidir. Les forces polítiques, al principi, no van veure amb gaire bons ulls aquell primer referèndum sobre la independència d'Arenys de Munt. La societat, però, els va passar al davant organitzant centenars de consultes arreu de Catalunya. I, finalment, gairebé totes les forces polítiques s'hi han acabat adherint.

Les consultes sobre la independència han fet una gran tasca pedagògica, en aquest sentit. A tots els pobles on es van fer, la gent va poder experimentar (per primera vegada de forma massiva) què significa això de la democràcia directa. El poble s'organitza i el poble decideix. Sense intermediaris.

El proper 25 de maig, a part de les eleccions europees, una quarantena d'entitats d'arreu del país han convocat un Multireferèndum. És a dir, una consulta popular perquè la gent es pronunciï sobre diversos temes. Un altre exercici de democràcia directa impulsat per entitats destacables, com ara la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Aturem el Fracking, Xarxa per la Sobirania Energètica, Som lo que Sembrem, Dempeus per la Salut Pública, Procés Constituent, la CUP i moltes més.

Hi haurà quatre preguntes: Una sobre els transgènics, una sobre el pagament del deute il·legítim, una sobre la gestió democràtica de l'energia i una sobre el dret a convocar referèndums vinculants des de la població a través de les ILP.  Són quatre temes molt importants, la decisió sobre els quals està actualment en mans dels partits polítics. I no hauria de ser així. La gent hauria de poder-ho decidir directament. Sense intermediaris.

Suposo que és per això que em sap greu que tots els partits amb representació a l'Ajuntament d'Olot hagin rebutjat donar suport a aquesta iniciativa popular. Crec que CiU, PSC, ERC, PP i PxC s'ho haurien s'haver pensat millor. Aquest serà un nou cas d'aquells que la societat civil passarà per davant dels partits. Què hi farem. El 25 de maig, una vegada més i malgrat tot, exercirem el nostre dret a decidir.

Article publicat al Setmanari La Comarca d'Olot